Random (definició de Wikipedia): Error aleatori. És aquell error inevitable que es produeix per esdeveniments únics impossibles de controlar durant el procés de mesurament.

És de consciència general que ens trobem en moments de canvi i de transició cap a un paradigma més humà i de reflexió interior. No obstant, en la societat actual segueix prevalent el prototip de persones que creuen que el seu valor depèn, en gran part, dels seus èxits professionals i/o materials i/o físics i/o intel·lectuals i/o de l’estatus social aconseguit. D’aquí que la majoria de persones  intentin projectar una imatge de triomf i estabilitat, fins i tot quan se senten derrotades. De manera general, solen desconnectar-se de les seves emocions perquè prou feina tenen en fugir de la seva pròpia vulnerabilitat, no fos cas que algú descobreixi la meravellosa imperfecció de la seva essència. Aquí és on ens delatem els randoms: nosaltres percebem la vida com a una imperfecció natural i sí, meravellosa. De fet, la nostra doctrina contempla que en aquest món tots som ràndoms en potència, però pocs són els que ho acabem reconeixent, acceptant i gaudint. Tal i com es defineix al diccionari, ràndom vol dir error aleatori. És aquella equivocació fantàsticament espontània, ridícula i surrealista amb la que qualsevol persona pot trobar-se en forma de situació, experiència o pensament, però que la majoria evita, se’n avergonyeix, maleeix internament i amaga fins deixar-la de recordar. En canvi, els randoms, acceptem aquesta equivocació, no ens hi contraposem, la vivim fluidament, l’assaborim, la integrem. I el millor és quan, després, la compartim amb els nostres germans i amics randoms, fent-ne una interessant tertúlia sense sentit i acabant rient com nens petits. No ens importa si d’aquesta situació random n’aprendrem alguna cosa o no. És tant random que l’aprenentatge és el de menys. L’essencialitat resideix en viure-la en tota la seva presència i plenitud, i després compartir-la.  

Som la Marina, la Neus, en Josué, l’Ariadna i les grans supporters de l’equip, la Mireia i la Maria. I sí, ens declarem randoms, i com a The Randoms – i ben orgullosos - emprenem aquesta aventura solidària i quilomètrica per dues bones causes. La primera, evident, per contribuir en la superació de la pobresa a través d’Oxfam. La segona, per contribuir a que els randoms ocults que ens segueixen tinguin l’oportunitat de sortir de l’armari i viure en dignitat.

Apreciat random, tu que pateixes les conseqüències de viure en contra la teva pròpia naturalesa. Tu que cada dia comets errors pèssims i et trobes amb situacions vergonyoses que et sents obligat a amagar perquè si no saps que seràs condemnat i criticat. Tu que no coneixes l’alliberació i el plaer que provoca riure’s d’un mateix i dels altres ràndoms. Tu que sents que no acabes de ser del tot feliç i mai acabes de trobar el per què... Nosaltres t’ho diem: PERQUÈ ETS UN RÀNDOM.

Així doncs, ben arribat aquí, tens dues opcions: una (la més recomanable), trencar amb els patrons socials que et fan viure a contracor, i com a bon germà reconegut aportar la teva ajuda econòmica perquè puguem deixar rastre random durant 100 KM. O dues: seguir essent un random encobert, però, essent conscient de la teva autèntica naturalesa, fer-nos suport posant el teu granet de sorra anònimament i així pal·liar una mica el teu conflicte intern. 

No creguis res del que t’hem dit. Experimenta, viu, equivoca’t o no t’equivoquis, sigues tu mateix. Però recorda: “Caminant no es fa el camí, es fa camí tot randomejant”

De tot cor i ben agraïts,

The Randoms.